La tasca de la Veterinària, desconeguda per a molts, resulta de vital importància en la preservació de la salut animal, i també de la salut humana. En els escuts de les Facultats de Veterinària està escrit en llatí “Hygia Pecoris, Salus Populi“, que en català significa “La salut de la ramaderia, la salut de la vila“. Amb aquesta afirmació es posa de manifest la importància de garantir el manteniment i cura dels animals, i la repercussió que això té sobre la salut humana.
En aquest sentit, podríem dir que el terme “One Health” suposa una evolució del concepte anterior. A més de l’íntima relació sanitària entre animals i homes, s’afegeix la variable mediambiental a l’equació. Això succeeix ja que la forma en què els humans es relacionen amb l’entorn repercuteix de forma directa en la seva interacció amb els animals. “Els canvis negatius en el nostre entorn finalment ens faran mal a nosaltres mateixos i als animals que estan al nostre compte”, assenyala l’Associació Veterinària Mundial (WVA, per les sigles en anglès).
Aquest enfocament sanitari és defensat pel concepte “One Health”, una Salut, on el veterinari té un paper fonamental. A més de la tasca coneguda del veterinari en la cura de la salut animal, també hi ha veterinaris treballant de manera activa en projectes que repercuteixen en la millora mediambiental. Purins menys contaminants, increment dels índexs carnis de conversió i reducció de les emissions de metà en el bestiar boví … Són algunes de les línies d’investigació obertes per molts veterinaris que repercuteixen en el medi ambient.
IMPORTÀNCIA DE LA PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL
L’explosiu creixement demogràfic actual està conduint a la desforestació de boscos i paratges naturals, que són convertits en terreny urbanitzable. D’aquesta manera, els animals desplaçats no tenen més remei que modificar les seves rutines i expandir la seva zona de recerca d’aliment. Aquest comportament produeix un irremeiable contacte entre la fauna salvatge i la fauna domèstica, a més d’amb els propis humans. Aquesta convivència es tradueix en el sorgiment de diversos brots de noves malalties ocorreguts en els últims anys. Si a aquest escenari se li suma la massiva densitat poblacional a les ciutats, s’obté un germen de cultiu ideal perquè esclati una pandèmia de tal magnitud com la que actualment patim.
La situació actual ha tret a la llum la necessitat de gestionar amb un enfocament conservacionista l’expansió de les poblacions humanes i la seva relació amb els animals salvatges. A més, establir un sistema global d’estratègies enfocades a manejar els possibles brots que puguin sorgir.
PAPER VETERINARI A LA CRISI DEL CORONAVIRUS
Segons l’OIE, “la majoria de les malalties emergents aparegudes en els últims temps són d’origen animal i gairebé totes elles són potencialment zoonòtiques”. D’aquesta afirmació s’obté la necessitat d’un treball coordinat per part de tots els responsables de la salut pública, i així actuar amb eficàcia i celeritat davant de qualsevol possible eventualitat.
El paper del veterinari com a garant de la salut pública s’està demostrant en la gestió de l’epidèmia de COVID-19. A les Illes Fèroe, el veterinari Has Christiansen ha aconseguit controlar l’epidèmia a tot el territori. Utilitzant laboratoris veterinaris per lluitar contra el coronavirus es posa de manifest la importància del concepte “One Health”.
Així mateix, la veterinària Marion Koopmans, membre del grup assessor de la Comissió Europea sobre COVID-19 i coordinadora del projecte VEO (Observatori Versàtil de Malalties Infeccioses Emergents) considera fonamental la prevenció de cara a possibles brots futurs. “Hem de repensar la detecció de malalties per avançar-nos a nous brots després del coronavirus”, afirma.